Detalles

Categoría: Infantil masculino B

Publicado: Lunes, 23 Enero 2012 21:34

En aquestes edats, els valors els quals trasmeten els tècnics, o això es desprèn dels seus entrenaments, de les sessions semanals de coaching... el bàsquet no és patrimoni de ningú, sinó de tots, així que ningú s'inventa res; senzillament s'ha de combinar, resaltar als companys i aprendre dels companys d'equip que tenc. A vegades els nins han mostrat la seva ignorància d'allò que és l'esport, i especialment el nostre joc tan estimat, generós, amigable, on tots (entrenadors i assistents, i fins i tot companys) estam disposats a aportar alguna cosa de profit pels demés, i així entre tots anar augmentant els nostres coneixements i perfeccions tècnico-tàctiques comuns. Incrementant el patrimoni individual de caire tècnic, esportiu i fins i tot cultural. 

Aquesta filosofia va dur als al•lots a fer un gran partit a nivell global ( 6 jugadors superaren els 10 punts o més), vàrem anar a totes les bolles com si fós la darrera que jugariem al partit ( molts rebots ofensius i molta lluita i intensitat defensiva), vàrem fer un bon porcentatge de tir lliure (10 de 13) i sobretot vàrem correr el contra-atac així com aprenem al dia a dia...quan defensam i correm, agafam més forces, més coratge i més i més punts a favor. Però els elogis s'han de fer fredament, els pares molts contents minuts després del partit, en Pere felicitant un per un a la banqueta, els nins fent pinya amb en Miki (que es va lesionar minuts abans de començar el partit)...molt bé, però errades de marcatges (34 punts del seu jugador més important), massa concessió de segones i terceres oportunitats de tir per no tancar el rebot defensiu ( cosa important contra equips amb més altura que nosaltres - la idea no és bloquejar tots els llançaments. La idea és fer creure al teu adversari que podries bloquejar-li tots els llançaments) i sobretot, deixar perdre avantatges molt grans, GUANYÀVEM DE VINT-I-CINC PUNTS!

(14-15 ; 6-24 ; 18-19 i 22-18): Amb els parcials veim que el partit es guanya en la defensa del segon quart. Uns atacs similars, però una intensitat molt gran al segon quart... A destacar que amb dos "cincs" diferents per a cada un dels quarts, costa més als nins a ficar-se en el partit. Però si un entrenador no té el coratge de fer allò que creu just, perd abans de jugar... i l'entrenador té coratge!

Encara que no agrada destacar a ningú, el treball del nostre "petit", en Tomàs, va ser molt important al segon quart...un jugador amb limitacions d'alçada per a la categoria que jugam però que es va lluir en la defensa i en la sortida de pilota,...i amb la finalització, fet que li costava molt!!! Es va posar l'equip a l'esquena jugant d'1, i va contagiar als companys de la intensitat. Per això, podem destacar que com deia John Wooden (un formador de jugadors estadounidencs): "el bàsquet no és un qüestió de mida ni força, sinó d'allò que fas amb la mida i força que tu tens". Cal destacar les cares que tenien els nostres quan entrant a la pista, varen veure la diferència d'alçada entre equips...tocarà córrer encara més i guanyar més condició física!!!

Capítol apart el de les lesions aquest any, i els patiments de gran part dels nostres al•lots als genolls...la patología del Osgood-Schlatter o del creixement, és bastant molesta...encara que de vegades tolerable i controlable fins a cert punt. La patología es freqüent a la fase de desenvolupament (11-16 anys) i no convé passar-ho per alt. El diagnòstic ha de ser precís, recolzat en imatges radiogràfiques i certificades per un traumatòleg o fisioterapèuta. Si la molèstia és tolerable, l'actividad física, en aquest cas la pràctica del bàsquet, no hauria de veure's afectada. Recordam, de totes maneres, que la gran quantitat de bots, pivots i canvis de ritme presents en el nostre esport són molt agressius per les articulacions. Alguns dels nostres jugadors usen una cinta patelar o rotuliana, encara que és importante saber que l'ús d'aquesta ortesi no solventa la lesió; senzillament ajuda a tolerar el dolor.