Detalles

Categoría: Cadete masculino C

Publicado: Lunes, 27 Mayo 2013 20:36

Escrito por Bernat Mut

Darrer partit del present campionat i nova victòria dels nostres, La Salle 45 BSA 56. El com hem jugat aquest darrer partit potser no sigui avui, el més important. El que esdevé important és el com s'ha desenvolupat la temporada.

Com equip modest que som vam sortir a jugar el present campionat sense més objectiu que el de fer-ho el millor possible. Així doncs vam començar la lliga a Sant Josep i vam guanyar no sense dificultats.

A continuació vengué el segon partit front al Ciutat de Palma (Son Cotoner) al nostre camp i vam sofrir la primera i única derrota de l'any, tres punts avall en el marcador. Començà aquí un calvari que duraria unes quantes setmanes.

A aquesta derrota la seguiren dos partits guanyats per tres punts a Pollença i a Sa Indioteria, van ser uns dies memorables de fer línies i abdominals, de carpetes pel terra de frases escatològiques, que han esdevingut font de motivació pels jugadors i seguidors que esperaven impacients el moment, per així animar-nos amb més força encara. De fet, la famosa frase "esto es una p.t... mi..." (sí ja sé que no sona gaire bé), ha provocat canvis totals en l'actitud de molts i ens ha acompanyat al llarg de la temporada.

Un principi de lliga d'infart. No apte per cardíacs, els nostres cors només descansaven en acabar el partit. Quin patiment! I en Xisco qui més patia, però només als partits. Eh!, que durant els entrenaments eren altres els patidors.

Seguí la lliga amb el Pla al seu camp, imaginau?, i a continuació el coco de la lliga, en el partit més heavy, el Bunyola. Però en aquestes alçades de temporada les curses per son Verí i les flexions, van fer efecte i ambdós partits van caure del nostre costat. Vam demostrar que per força que no ens guanyaria ningú. Era la sisena jornada i anàvem tercers.

El calendari, capriciós ell, ara ens deparava tres partits de recuperació, els tres darrers equips de la classificació Andratx, Consell i Sa Cabaneta, va ser època de provatures, algunes raríssimes, i de minuts pels jugadors menys habituals, que no menys importants. Ens vam posar primers, Bunyola i Ciutat de Palma punxaven inesperadament. Després d'agafar aire arribarien el Molinar i La Salle que ens obligarien a concentrar-nos en el que ens esperava.

Ens esperaven sis partits i sis finals. Finals que vam guanyar i en les quals, sens dubte, vam jugar els millors partits de la temporada que van culminar amb la visita a la pista del Bunyola. Partit en el qual ens jugàvem sí o sí ser els primers del grup, i un cop més no vam fallar. Vam sentenciar la lliga a manca de cinc jornades.

Seria ja amb la lliga sentenciada que els nostres perseguidors van punxar, alhora nosaltres continuaríem igual, fent la nostra feina fins a la fi. Hem acabat la competició amb una ratxa de +20 i a quatre partits del segon. Excel•lent!

Gràcies jugadors per la bona feina, per encaixar les escridassades d'en Xisco que en el fons és més col•lega del que sembla, o no? i que ha fet de l'equip un equip motivat i amb ganes de guanyar. Gràcies també pel bon rotllo que hi ha hagut dins l'equip quan tots volíeu jugar i no ha estat possible, a la llarga això us ha beneficiat a tots.

Gràcies als supporters que cada diumenge dematí s'han aixecat per acompanyar l'equip, en unes hores en les quals la gent normal dorm. Gràcies fans per jugar des del vostre lloc en els partits en què us havíem de menester i per donar mostres d'un saber estar que altres han demostrat no saber.

Per acabar un aplaudiment a cada un de vosaltres jugadors:

Moi, la nostra roca sota cistella, la intimidació total pels rivals.

Toni, un chico pa to ara 1, ara 2, 3, 4 o 5 i entrenador si fa falta, o no en fa?.

Burón, el guerriller, qui balla amb la més lletja, una i una altra vegada.

Carlos, la peça clau que ens faltava per ser els millors.

Efrén, com el Guadiana que apareix i desapareix, però fonamental quan se l'ha de menester.

Estorch, contra la zona, els teus triples, alguns d'ells molt i molt importants.

José Luis, la constància, la simpatia i la bona cara en tot moment.

Miguel, la classe i la facilitat per anotar.

Bernardo, l'esperit guanyador per natura.

Dani, l'explosivitat i la joguina de l'equip.

Javi, el base del futur, llàstima de lesió que t'ha truncat la temporada.

Sergi, el més ràpid en disparar.

Pep, el pop de l'equip, la paparra, aquell que no deixa un instant tranquil al contrari.

Andreu, el cor, el pulmó de l'equip, s'està mig morint a la pista però ell segueix corrent d'una banda a l'altra.

Xisco, per dedicar temps al nostre equip.

Juanma, per no escriure les cròniques quan et tocaven. Així no han pogut comparar-les amb les meves i veure com ho fas millor.

Enhorabona a tota la família de formam en aquest Club i fins la temporada que ve.